No desitjo res més

Tant de bó pogués estimar-te fins al moll de l’os. Tant de bó les paraules sortissin fermes de la meva boca, sense dubtes. Tant de bó la ferida que t’he fet, desaparegués. Tant de bó, la fragància del teu alé romangués amb mi. Tant de bó, aquest cor meu abrasés el teu.

No entenc la meva ànima, aquí, jugant a no sentir res. Fent-me ser una roca. Em destrossen per dins les teves paraules. S’ensorren els pilars de la vida i sols s’obra pas la ràbia i la incompressió.

Anuncios

Todo es mal

fb_img_1457617573163.jpg
Pureza .vs. la negrura de mis palabras. Venecia 2016.

PUTO ICEBERG DE MIERDA
ENTABLADO EN EL PECHO.
ARDE EL FRÍO EN MI COSTADO.
DOLOR EN MIS GLÓBULOS.
PENA EN MIS ARTERIAS.
AGUIJONES EN MIS VÉRTEBRAS.

Publicado desde WordPress para Android