En tinc ganes

En tinc ganes, de viure. De mirar la vida amb els ulls d’un nadó que acaba d’aterrisar a aquest món – que tants cops sembla una bendició i tants d’altres un calvari-.

En tinc ganes de deixar el passat al seu lloc: enrrera. Donar-me una altra oportunitat per besar la terra que m’ha abraçat tantes vegades i no l’he sabut estimar… Estava massa enfeinada projectant per milésima vegada el nostre passat.

En tinc ganes. No sé si en tens tu, però jo em moro de ganes de donar-me el temps i la paciència que mereixo per sentir en pau aquesta vida. Sense traumes, sense dolor. Sense culpa.

De debó. En tinc moltes ganes. La millor part és que amb aquestos versos ja dibuixo el camí cap a la direcció que vull emprendre.

Anuncios

Reflexions

​Som puta pols, saps?

Som aquest aire mitjanament pur que inhalem per necessitat, no pas per ganes.

Per ganes estariam estirats al primer rierol buit, esperant que el diluvi se’ns emportés.

Si fos per ganes.

Ai, les ganes.

Les ganes flueixen de les meves entranyes, com el magma.

Per ganes el sol tampoc sortiria.

Però aquí el tinc, en forma dun petit raig que m’acarona les pestanyes.

Per ganes, dibuixaria cels blaus a cada racó fosc del teu cor.

Per ganes, cap de nosaltres entaria al cicle de la societat moderna. Horaris absurds i llum artificial. 

Vull

No vull tenir la reposta a tot. No vull buscar la veritat, entre camins i muntanyes.

Vull poder volar. Vull poder remar entre les corrents d’aire fredes del meu país.

Vull saltar entre pedres, prats, núvols i estrelles juganeres.

 

No vull tenir la clau del misteri. No vull ser la peça clau.

Vull existir, amb tot el sentit i poder que aquesta paraula ens otorga als humans.

Vull inhalar vida i exhalar tempestes d’estiu. Vull abraçar sense por. Expressar-me sense por.

‘Ser’ sense por.

Insalvable

Mai m’ha agradat la paraula insalvable. A veure, analitza-la, collons. Estàs posant el prefix de negació. Únicament tu perquè et dona la gana. Vull dir, ningú t’obliga.

Salva-ho. Salva’t. Salva’m. O estima’t i estima’m. Però mai ens donis per perduts. A la merda les tovalloles tirades. A la merda les convencions socials i l’herència familiar.

Si vols, sigues insalvable al meu cantó. I sí… de fet sí. Em tiraria de cap al precipici dels teus llavis plens de no-res i de tot alhora.