M’estimo la meva llengua

I no crec que això sigui un problema.

Quan escric amb la llengua que em va veure nèixer sento un llamp que em recorre el cos de punta a punta. Passant a través de les meves pors, alegries i vergonyes.

Quan llegeixo poesia en català se m’ompla el cor fins a vessar. Em somriuen els ulls i conecto amb alguna cosa que no sé definir.

Quan parlo em català parlo com la nena que encara sóc, amb una naturalitat que em sorpren i em porta a llocs que no recordava.

M’estimo la meva llengua. Però no perque sigui aquesta o l’altra, sinó perque es l’única que em parla amb el lleguatge del cor.

Anuncios