retrobada

Ens hem llençat carretera avall. Sense frens, avís previ, ni chaleco lluminós.

Hem xocat contra les nostres veritats que feien pampallugues com intermitents exclamant alguna cosa.

Hem arrivat al cap de carrer sense esfaltar i ens hem cregut volàtils mentres la nostra carn agonitzava cremant-se a l’asfalt.

i ens hem deixat morir.

Anuncios