tropiezo y te hago tropezar. 

Anuncios

vacío

el hueco en la almohada grita tu nombre. Acaricio el vacio como si estuvieras aquí.

Imagino el recorrer de mis dedos en tus mejillas. Mis manos conquistando tu cuello y el sabor de tu respiración.

Desesperança temporal

​Mabsorbeixen les ganes de marxar.

De saltar l’asfat d’aquesta ciutat, que se’m fa aliena.

Em poseeix la fugida ràpida, la sortida d’emergència.

No sé on vull anar, però no és aquí.

Espirals de dies i nits s’arropleguen per desembocar sempre al mateix lloc; la tediosa rutina que em pesa a les parpelles.
D’aquesta es de la que vull escapolir-me sense fer soroll.